|
|
|
|
|
|
|
Una obra original es una de les més grans representacions de l'expressió artística. La pintura en qualsevol de les seves tècniques és un clar exponent d'aquesta afirmació. En les pàgines personals dels artistes col·laboradors de ART difusión podrà contemplar una mostra de la seva obra i conèixer tant el seu estil com la cotització aproximada de les seves realitzacions. Les il·lustracions que acompanyen l'escrit divulgador, que sobre aquesta tècnica hem inclòs, corresponen a treballs realitzats per a alguns dels nostres clients. |
|
PINTURA, OLI I AQUAREL·LA |
|
La
pintura és l'art
d'aplicar colors, o altres substàncies orgàniques o sintètiques,
sobre diferents superfícies per a crear un quadre.
Els diferents tipus de tècniques es basen en els materials que utilitza el pintor per a la realització de l'obra, les més conegudes son la pintura a l'oli i l'aquarel·la.
|
|
|
|
|
La Pintura a l'oli Es composa de pigments molts barrejats amb un oli que s'asseca en estar exposat a l'aire. Els pigments, o pols de color, han d'ésser insolubles, insensibles a la descoloriment, i químicament inerts. L'oli sol ésser de llinosa però també pot ser de cascall o de roure. De vegades s'afegeix vernís a la mescla i després es tritura, resultant-ne una pasta cremosa i espessa que s'envasa en tubs flexibles. Aquesta tècnica es va desenvolupar a Europa a finals de l'edat mitjana i gaudí de gran acceptació, por la seva major simplicitat d'utilització i les més àmplies possibilitats que oferia. La pintura l'oli se seca lentament amb poca alteració del color, la qual cosa permet igualar, mesclar o degradar els tons i fer correccions amb facilitat. El pintor no està limitat a les pinzellades lineals, sinó que pot aplicar velades, aiguades, taques, vaporitzacions o empastades (pigments mol espessos). El pintor es lliure de canviar i d'improvisar sense trobar-se restringit a un dibuix preparat d'antuvi. L'oli permet obtenir efectes de gran riquesa amb el color, els contrastos de to i el clar-obscur. |
 |
 |
La superfície pictòrica consisteix en un suport, que pot ser una fusta o un plafó composat, o més sovint, una tela de lli, cotó o jute tibada en un bastidor o encolada a una fusta. El suport va cobert amb una preparació, feta amb una fina capa de guix i cola o aprest. La preparació fa que el suport sigui menys absorbent i proporciona una superfície pictòrica que no és ni molt aspra ni massa suau; pot ésser blanca encara que generalment s'aplica a sobre d'una capa de color, que sol ser gris, castany obscur o vermellosa. Per a pintar a l'oli es procedeix, tradicionalment, per etapes. En primer lloc se esbossa el dibuix sobre la preparació a llapis o a carbó, o con pintura diluïda en trementina. Després s'omplen les àmplies zones de color amb una pintura fluida, i es van refinant i corregint successivament amb pintura més espessa a la que s'afegeix oli i vernís. Normalment s'utilitzen pinzells de cerra dures, encara que es poden utilitzar brotxes més suaus de pel de teixó o marta; també es pot utilitzar una paleta o espàtula ampla i flexible, o be els dits. Aquest procés pot durar des de pocs dies fins a meses o inclusivament anys. Un cop seca la pintura, s'envernissa per a protegir-la de la brutícia i per a donar més vida als colors. Tots els vernissos acaben per obscurir-se, per la qual cosa han d'ésser de fàcil eliminació per a tornar-los a aplicar. |
|
 |
|
L'aquarel·la És la tècnica pictòrica que utilitza pigments dissolts en aigua. La característica que distingeix l'aquarel·la és la transparència; la superfície del paper resulta visible a través dels fins colors de l'aquarel·la, creant un efecte velat, molt diferent del gruix i opacitat de la pintura a l'oli i d'altres pigments dissolts en aglutinants més densos. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
