|
|
|
|
|
|
|
Les nostres realitzacions es caracteritzen per la recerca del vincle entre tècnica i art, que podem fer realitat gràcies a la professionalitat dels tallers col·laboradors de ART difusión. En les pàgines personals dels artistes col·laboradors de ART difusión podrà contemplar una mostra de la seva obra i conèixer tant el seu estil com la cotització aproximada de les seves realitzacions. Les il·lustracions que acompanyen l'escrit divulgador, que sobre aquesta tècnica hem inclòs, corresponen a treballs realitzats per a alguns dels nostres clients. |
|
L'ART DE L'ESCULTURA |
|
L'escultura En llatí sculpere, 'esculpir', es l'art de crear formes figuratives o abstractes, tant en relleu com ara sense.
|
|
|
|
Tècniques i materials Poden fer-se escultures amb quasi tots els materials orgànics o inorgànics. Els processos específics per a la seva elaboració daten de la antiguitat i han experimentat poques variacions en la seva evolució fins al segle XX. Aquests processos poden classificar-se segons el material empleat sigui pedra, metall, argila o fusta; els mètodes que s'utilitzen son la talla, el modelat i el buidat. En el segle XX el camp de l'escultura s'ha ampliat enormement i s'ha vist enriquit per noves tècniques, com la soldadura i el assemblage, i per la utilització de nou materials.
|
|
Talla Utilitzada des de èpoques prehistòriques, la talla directa es un procés que requereix molt de temps i esforç. Està considerada com el paradigma de la tècnica escultòrica. L'artista llaura una escultura tallant o extraient el material superflu fins aconseguir la forma desitjada. El material es sempre dur i, moltes vegades, pesat; generalment el disseny es compacte i ve determinat per la naturalesa del material. Depenent del material sobre el que es va a esculpir i l'estadi en que es trobi l'elaboració, s'utilitzen diferents eines. En el caso de la pedra, els primers talls de d'escalaborn per a obtenir les línies generals de la forma desitjada, pot fer-los un artesà auxiliar amb eines molt afilades, i desprès l'escultor continua l'obra tallant i cisellament. En passos més avançats s'utilitzen eines menys penetrants, com la gúbia i la raspa; els tocs finals es donen amb un raspat suau; i per últim, es pul amb pedra pomes o arena i en el cas de pretendre un major grau de suavitat s'afegeix una patina transparent, feta amb una base d'oli o cera. |
|
|
|
Modelat El modelat consisteix a afegir o elaborar formes. S'utilitzen materials tous i flexibles als que es pot donar forma sense dificultat, la qual cosa permet una execució ràpida. Així l'escultor pot captar i registrar impressions en un temps aproximat al que un pintor necessitaria per a fer un esbós. Els materials utilitzats des de l'antiguitat per a modelar una escultura han estat la cera, l'escaiola i la argila o substàncies semblants, en aquest cas, es couen per a incrementar-ne la resistència. Buidat L'únic mètode per a aconseguir la perdurabilitat d'una obra modelada es buidar-la o fondre-la en bronze o qualsevol altra substància no perible. Existeixen dos mètodes de buidat: a la cera perduda i a la arena. Ambdós mètodes s'han vingut utilitzant des de l'antiguitat, encara que el procés a la cera perduda és el més habitual. El buidat a l'arena és un procés mes complicat en el que s'utilitza una classe d'arena molt fina i de gran cohesió, barrejada amb una petita part d'argila per a obtenir un model positiu i un motlle negatiu una mica més gran que l'original de l'artista, i entre ambdós es tira el metall i es deixa que endurir al refredar-se. |
|
Encara que es segueixen utilitzant tècniques tradicionals, en moltes obres del segle XX considerades com escultures s'han utilitzat la construcció i el assemblage. Aquests mètodes tenen com a punt de partida el collage, tècnica pictòrica creada por Pablo Ruiz Picasso i Georges Braque al 1912, que consisteix a enganxar papers i altres materials diferents sobre una pintura. Picasso també va realitzar objectes tridimensionals, com instruments musicals, de paper i trossos d'altres materials diversos, als que s'anomenen construccions. Exemples d'escultura constructivista abasten des de les caixes surrealistes de Joseph Cornell fins les obres amb restes d'automòbils i parts de màquines de John Chamberlain, ambdós dels Estats Units. El terme assemblage, que en l'actualitat s'utilitza de manera indistinta al de construcció, fou encunyat pel pintor francès Jean Dubuffet per a referir-se a la seva pròpia obra, sorgida del collage. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
